La zebra

La zebra sent un renill. El pànic la dominava tant que ni havia vist que molt a prop hi havia una congènere. Es mou en la seva direcció per demanar-li auxili, sense esma. Però quina ajuda pot oferir-li una zebra vella, coixa i guenya, que també ha vist la lleona, fuig tan de pressa com pot, que no és gaire.

Durant uns moments, sota la capa del sol, en tota la immensa extensió de la sabana, per a la zebra no existeix res més que ella i la zebra coixa, guenya i vella. Corren en paral·lel.  Tots dos animals es freguen la pell dels flancs. La zebra avança la zebra vella. La supera. Un moment després, el soroll rítmic de les vuit potes és interromput per un esclat de fúria. La zebra no mira enrere. No ho veu. Ho sent: la zebra coixa ha caigut, abatuda, i la lleona li clava les mandíbules al coll.

Extret del llibre d’Albert Sánchez Piñol (2008): Tretze tristos tràngols. Barcelona, ed. La Campana

  • Si voleu saber sobre l’autor del fragment, podeu clicar el nom.
  • Escriviu un comentari apuntant una errada i el perquè.
Categories:de més a més Etiquetes:
  1. Pere
    19 Novembre 2010 a les 15:32

    Crec entendre que hem de trobar les errades que presenta el text que has penjat al bloc. Si és així, diria que la paraula “inmensa” no està escrita correctament, ja que davant de la “m” hauria d´haver un altra “m”, i no una “n”, com és el cas.
    S´escriu “m” davant de “b,p,m”, excepte els mots compostos: benparlat, benmereixent, enmig, granment i tanmateix.

    • Jaume
      19 Novembre 2010 a les 17:12

      Pere, no. Ha de ser alguna errada vostra que aprofiteu per comentar-la. Mira que em va avisar la Sònia que hi havia alguna errada i avui no hi he pensat. Males passades dels correctors.

  2. 19 Novembre 2010 a les 21:15

    Doncs, l’única errada d’ortografia que he comès ha sigut en la paraula “sabana”.
    No em preguntis el perquè, però m’imagino que haurà sigut per portar-li la contrària al castellà. Ara, això sí, no se m’oblidarà més.

  3. 19 Novembre 2010 a les 21:36

    “Mandíbulas” on hauria de dir “mandíbules”. El singular “mandíbula” fa el plural amb -es.

    • Jaume
      19 Novembre 2010 a les 21:49

      mira que l’he repassat. deu ser per l’efecte de veure l’entrevista a l’Albert Rivera.

  4. Pilar
    21 Novembre 2010 a les 19:23

    He posat sabana amb “v” i remill en canvi de renill. Cap de les dues paraules sabia com escriure-les però de renill no en coneixia el seu significat, ara sí; crit de vall. També vaig deixar “sense esma” en blanc per falta de coneixemnt de la paraula esma.
    Per a mi, el problema més gran és quan em trobo alguna paraula que és la primera vegada que la escolto i no conec el seu significat.

  5. raquel
    21 Novembre 2010 a les 21:10

    Hola. Doncs a mi m’ha passat el mateix amb la paraula sense esma, no l’he escrit bé perquè la desconeixia.
    Veig que està corregida la paraula mandíbules.

  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: