Pàgina d'inici
> Tasques > Perilla l’Estat del benestar?
Perilla l’Estat del benestar?
Volen augmentar l’edat de la jubilació. Es plantegen la supresssió o retallada de certes prestacions socials. Es qüestiona l’Estat de les autonomies. La Generalitat elabora un pla d’austeritat. Què en penseu? Creieu que perilla l’Estat del benestar?
Podeu deixar els vostres comentaris responent a la pregunta (nombre màxim de paraules 100).
Si us voleu informar sobre el tema, per preparar la resposta:
- article d’Antoni Abad
- entrada del bloc de Frances Amat
Recordeu els passos que vam establir per preparar una argumentació:
Ànims i bon cap de setmana!
Categories:Tasques
debatre sobre un tema
Quadern de bitàcola 
L’actual crisi financera s’ha estés a tots els sectors econòmics, fet que ha produït a Espanya una pujada de l’atur a xifres insostenibles. Amb un model de l’estat del benestar clarament descompensat, el Govern s’ha vist obligat a prendre mesures de sostenibilitat, entre les que podem citar: augment de la edat de jubilació, supressió o retallada de certes prestacions socials, etc…
Però, també podem retallar la publicitat institucional, diversos càrrecs sobreprotegits, economies submergides, la monarquia, … Hem de donar a conèixer que volem que s’organitzi millor l’ús dels nostres diners. No volem pagar els mateixos les males gestions dels de sempre.
El govern allargarà la jubilació un parell d’anys més. És una mesura que no agrada a la majoria, però que s’ha de prendre. La gent gran cada vegada viu més anys i això comporta una despesa social molt gran.
Jo trobo que s’hauria de fer d’una manera flexible i progressiva, però no forçosa.I també caldria insistir en que hauria de ser una opcció personal per poder triar.
Per concloure, és una mesura adoptada pel govern que injusta o no, s’haurà d’acceptar. De totes maneres si no hi ha més gent que treballi, molt difícilment tindrà sentit.
La prolongació de l’edat de jubilació és necessària. Cada vegada hi ha més gent que viu més i amb millor qualitat de vida. Hi ha professions que necessiten una formació molt llarga i l’edat de jubilació els agafa sense haver desenvolupat el seu potencial al 100%.
De tota manera aquestes mesures haurien de complementar-se amb una major inspecció fiscal i una millor gestió de la despesa pública. És inadmissible que el Ministeri d’Economia i Hisenda accepti un 24% d’economia submergida. Si tots paguéssim el que ens toca a la llarga tots pagaríem menys.
Durant les últimes dècades, hem patit múltiples reformes de les pensions, en un procés continuat pel qual s’aproven canvis més o menys importants. Els grups parlamentaris, sindicats i patronals espanyoles per tractar la qüestió de la seguretat social, que parteixen de la falsa idea que l’únic cami possible és retallar les pensions.
Vista l’actual crisi que ens envolta, les propostes del govern espanyol és retardar paulatinament l’edat de jubilación dels 65 als 67 anys.
Els diners públics destinat a l’església, a mantenir la monarquia i el material militar, ens indique que no te gaire sentit continuar invertnt milions d’euros, en aquest punt de la lluita contra l’evasió fiscal, un problema molt greu a Espanya.
Aixi doncs, no seria necessari l’augment de l’edat de jubilació sempre que fomentem l’augment de la producció de bens d’alt valor afegit. Les organitzacions empresarials i financeres al.leguen la imminent desfeta del sistema i l’eclosió demogràfica insostenible de pensionistes en el futur.
Crec que aquesta reforma de les pensions és compensar la previsible reducció d’ingressos, provocada per una reforma laboral que comporta més precarietat, congelació i fins i tot reducció dels salaris. El govern, patronals i organitzacions financeres aposten cada cop més pel creixement dels fons privats de pensions com a negoci i benefici financer.
Per acabar, aquesta mesura imposada per al govern va orientada a no pagar diners a la gent gran que cada vegada viu més anys.
L’estat del benestar, tal com el coneixem fins ara, està a punt de desaparèixer. Els nostres recursos són limitats, i amb crisi financera mundial que patim, encara són menys.
Molta culpa de tot això que ens està passat la tenen el polítics amb la seva gestió desastrosa, prestacions a vegades sense futur (xec bebè), en infraestructures sense sentit (aeroport de Castelló, de Lleida, etc).
Ara ens vénen amb les retallades. Al cap i a la fi, sempre són els mateixos els que paguem els seus errors, la gent de carrer. Així que el futur es presenta negre. pagar més per rebre menys .