Arxius
El propòsit de l’educació
Ens agradaria poder participar en aquest debat expressant la nostra opinió com a estudiantes —que hem estat i que encara som— i alhora mares, la majoria del grup. Pensem que l’educació és primordial per al desenvolupament de la persona al llarg de la vida, però considerem que és també cabdal per al progrés d’una societat. De manera que l’educació s’ha d’adaptar a les noves necessitats i exigències d’avui en dia.
En primer lloc, estem d’acord que cal implementar les noves tecnologies a l’aula. La informàtica és el present i el futur. Als alumnes d’ara, quan busquin una feina, el primer que els demanaran serà quin nivell informàtic tenen. Així que en lloc de repel·lir-la, ens hi hem d’adaptar —com a immigrants digitals que som— ja que són un mitjà per poder aplicar tot el que aprenem tant per comunicar-nos entre nosaltres com per poder compartir-ho. Així doncs, cal incorporar-la en la pràctica educativa.
D’altra banda, com la resta de professionals els educadors també han de ser capaços d’adaptar-s’hi. Per tant, el nou perfil de docent que es requereix és el de “professorat connectat“. Aprèn i treballa no només a l’aula sinó que és capaç d’usar les noves tecnologies per ampliar el seu àmbit d’aprenentatge i de col·laboració amb altres col·legues o bé amb el seu alumnat. Així els aprenents també poden fer el seu canvi que, com a nadius digitals, ja hi estan acostumats, però només per a l’oci i no tant pas per aprendre. La formació del professorat ha de fer evolucionar el perfil docent que tenim perquè si ells no assoleixen el nivell adient poc poden transmetre als alumnes.
A més, hauran de saber afrontar la diversitat de l’alumnat amb les seves diferents maneres d’aprendre i necessitats educatives. Com que els professors valoren el seu alumnat per determinar-ne les necessitats, pensem que cal restablir la figura del tutor. Ha de ser present tant al llarg de la jornada escolar al llarg de tot un cicle. Això permetria conèixer els alumnes amb més profunditat i fer un seguiment prou acurat del seu procés d’aprenentatge.
Finalment, creiem que el docent ha de tenir clara quina orientació ha de prendre l’avaluació en la seva pràctica. És una fase molt primordial del procés d’ensenyament-aprenentatge. Té dues finalitats: adequar l’acció educativa a les característiques dels alumnes i verificar que s’han obtingut els objectius proposats. Ningú diu que ser professor sigui fàcil perquè la seva tasca influeix en els seus deixebles, tant és que siguin nens, adolescents, joves i adults. Així doncs, depenent de la formació social, psicològica i pedagògica que tinguin, ens trobarem amb un docent conservador o innovador. El primer, amb els mètodes clàssics d’ensenyament estricte, avalua més els errors que no pas els progressos. El segon, en canvi, aposta per les noves tecnologies amb què valora l’aprenentatge mitjançant treballs individuals i en equip. Així valora el progrés de cadascú. Per concloure, segons el tipus de docent, es veurà l’avaluació final com un càstig o com un al·licient per assolir els objectius.
La casa cantonera
Una rancúnia reprimida la feia mirar de reüll sempre que la vella Xicoia entrava a comprar. Trobava que el taulell era una paret massa feble per protegir-se d’aquella boja. Què hi posarem?[i] , sense treure els ulls del cabàs bonyegut per on, d’un moment a un altre,[ii] sabia que sortirien aquells gossots fastigosos. No en va treure res de queixar-se primer a l’agutzil, després a l’alcalde.[iii] Fins i tot, al mossèn, li n’havia fet cinc cèntims un diumenge de Quaresma quan sortia, molt devota, [iv]de fer el viacrucis. Però semblava que tots s’havien posat d’acord; no fa mal a ningú. Què sabien ells![v]
L’Hortènsia va deixar anar, al damunt del taulell,[vi] el paquet amb les tres unces de pernil que li havia demanat la Vicenta. Ella, mentre aguantava el cabàs, s’assegué i, tot fent esforços per no riure, es va treure de dins l’espardenya un bitllet de cinc-centes. Té, i tornem el canvi bé. No fotis com l’altre dia.[vii] Aquí el teniu, el canvi. I aneu, aneu en nom de…[viii]
[i] “Què hi posarem?” / — Què hi posarem? [salt de línia]
[ii] ∅ d’un moment a un altre ∅
[iii] ; fins i tot (…)
[iv] quan sortia molt devota de fer el viacrucis
[v] Però semblava que tots s’havien posat d’acord. “No fa mal a ningú.” “Què sabien ells!”
[vi] L’Hortènsia va deixar anar al damunt del taulell el paquet …
[vii] “Té i tornem el canvi bé. No fotis com l’altre dia.” / — Té i tornem el canvi bé. No fotis com l’altre dia [salt de línia]
Quadern de bitàcola 