La casa cantonera

Una rancúnia reprimida la feia mirar de reüll sempre que la vella Xicoia entrava a comprar. Trobava que el taulell era una paret massa feble per protegir-se d’aquella boja. Què hi posarem?[i] , sense treure els ulls del cabàs bonyegut per on, d’un moment a un altre,[ii] sabia que sortirien aquells gossots fastigosos. No en va treure res de queixar-se primer a l’agutzil, després a l’alcalde.[iii] Fins i tot, al mossèn, li n’havia fet cinc cèntims un diumenge de Quaresma quan sortia, molt devota, [iv]de fer el viacrucis. Però semblava que tots s’havien posat d’acord; no fa mal a ningú. Què sabien ells![v]

L’Hortènsia  va deixar anar, al damunt del taulell,[vi] el paquet amb les tres unces de pernil que li havia demanat la Vicenta. Ella, mentre aguantava el cabàs, s’assegué i, tot fent esforços per no riure, es va treure de dins l’espardenya un bitllet de cinc-centes. Té, i tornem el canvi  bé. No fotis com l’altre dia.[vii] Aquí el teniu, el canvi. I aneu, aneu en nom de…[viii]

---

[i] “Què hi posarem?” / — Què hi posarem? [salt de línia]

[ii] ∅ d’un moment a un altre ∅

[iii] ; fins i tot (…)

[iv]  quan sortia molt devota de fer el viacrucis

[v]  Però semblava que tots s’havien posat d’acord. “No fa mal a ningú.” “Què sabien ells!”

[vi] L’Hortènsia  va deixar anar al damunt del taulell  el paquet …

[vii] “Té i tornem el canvi  bé. No fotis com l’altre dia.” / — Té i tornem el canvi  bé. No fotis com l’altre dia [salt de línia]

[viii] “Aquí el teniu , el canvi./, I aneu , /. aneu en nom de…

Si voleu conèixer més sobre l’autora,cliqueu l’enllaç.