Arxius
Cap a Wembley
El primer curs de D que vaig impartir va ser el 2008-2009. Vam fer la prova el dia de la final de la Champions a Roma. Recordo que mentre esperava que acabés un alumne culer vaig sortir al carrer i vaig poder sentir una cridòria. Celebraven el primer gol de Messi. Li ho vaig dir, però em va clavar una mirada expressant sense paraules: “I a mi què? Estic molt nerviós, em costa expressar-em i no m’atabalis més!”
Just abans de començar la prova. Els vaig demanar que s’imaginessin els jugadors al vestidor. Què devien pensar abans de sortir el camp a jugar? Què els devia arengar el Pep? Encara no se sabia la tàctica que els havia preparat, però sí que s’havien fet públiques algunes frases que els havia transmès en altres partits importants: “Que sortissin al camp a gaudir!”
Doncs això és el que vull que feu dissabte.
Mireu de relaxar-vos mentre espereu que us reparteixen l’examen i us expliquin les instruccions.
Calmeu-vos i presteu atenció en la primera lectura del dictat. Si us ve algun dubte, no us hi amoïneu. Deixeu-ho en blanc i aprofiteu la lectura final del text per si ho podeu resoldre.
Feu un cop d’ull a cada exercici. Aneu respirant profundament. No us deixeu véncer pel desànim si topeu amb alguna dificultat.
Planifiqueu la prova. Distribuïu el temps que hi dedicareu a cada part. Cal que feu els exercicis de comprensió i producció textual ben concentrats, sense fatiga.
Recordeu que cal preparar bé el text. Deixeu un temps per generar idees. Apunteu idees des de punts de vista diferents (arguments a favor i en contra).
Cal que controleu l’ansietat en tot moment. No us deixeu dominar pels nervis. No deixeu que ensorri tota la bastida que heu anat construint al llarg del curs ni les hores que hi heu esmerçat. Mireu de tenir a la butxaca algun record humorístic o positiu que us hi pugue aferrar com llagostes.
Em quedo amb la satisfacció de la sessió d’ahir. Us adonaveu què havíeu de millorar del text en la lectura en veu alta o com vau ser capaces d’analitzar les oracions de l’exercici que vam improvisar.
Us deixo, doncs, dos vídeos perquè us motivin o bé perquè serveixin per ofegar l’ansietat.
Ànims i bona sort!
Nou recurs
Us deixo aquest enllaç perquè us pugueu preparar per a la JQV: classes de valencià.
Les varietats funcionals
Dilluns hauríem de parlar de les varietat funcionals. Per tant, us recomano que mireu els vídeos següents:
De la competència comunicativa a la competència cultural (del 6:30 al 8.00)
- Quina és la intenció del text?
- Quin registre adopta?
- Quins recursos utilitza per transmetre el text?
Compareu-lo amb aquest altre: Aprenentatge formal o informal, és aquesta la qüestió? (del 4:00 al 8.00)
- Quina és la intenció del text?
- Quin registre adopten?
- Quins recursos utilitzen per transmetre el text?
No cal que mireu totes les dues comunicacions sinó que podeu moure el cursor als extractes que us he indicat.
Bon cap de setmana!
Us recomano un projecte
Sabeu qui era Josep Palau i Fabre? Doncs visiteu aquest enllaç.
En quina varietat dialectal?
Dimecres vam acabar de veure els dialectes orientals. Sou capaços i capaces de reconèixer la varietat dels textos següents? Cal que justifiqueu la resposta, és a dir, que detalleu quins trets hi identifiqueu.
- La versió catalana de l’article d’Adolfo Suárez, un madrileny convençut que viu en un estat plurilingüe.
L’Assessorat a la Pública Instrucció del Municipi de l’Alguer i la Generalitat de Catalunya,
a través de l’Espai Llull de l’Alguer, i en col·laboració amb el Departament d’Educació de
la Generalitat de Catalunya i la Università degli Studi di Sassari, han organitzat durant los
últims mesos del 2010 un curs de formació dedicat als docents algueresos per poguer
ensenyar en català de l’Alguer.
Hi és estada una gran manifestació d’interès de part dels professors de diferents matèries
de les escoles alguereses, que han respost a un qüestionari enviat primer de l’estiu amb
demanes sobre la possibilitat de recivir formació específica per ensenyar en alguerès.
Emprar l’alguerès a l’escola és un aspecte estratègic que se té de desenvolupar si se vol
garantir la continuació de l’ús de la llengua especialment de part dels joves. Això no vol
diure sol fer cursos de gramàtica i llengua, sinó també (i sobretot) emprar l’alguerès com
a llengua vehicular, fent per exemple la llició de geografia o de filosofia emprant la nostra
llengua.
La innovació principal del curs ha consistit en lo fet que és estat explicat qui cosa és la
metodologia CLIL i com se pot aplicar. Se tracta d’un model educatiu multilingüe que se
Ensenyar i aprendre llengua en el context actual
Bones pràctiques – Eix 3
21
basa sobre les capacitats de l’alumne plurilingüe i d’allò que se diu plurilingüisme additiu
(la capacitat d’adjunir una llengua endemés a aquelles que ja se parlen). En el cas
particular de l’Alguer, lo curs ha seguit una línea específica que ha considerat la situació
sociolingüística de la ciutat.
Ànims i bon cap de setmana
Qui el sap lligar?
Us plantejo un repte. A veure qui és capaç de resumir el conte El llop i la caputxeta de Montse Lladó amb el mínim nombre de paraules? Deixeu els resums com a comentaris d’aquesta entrada. Ànims!!
Cap.1
El llop del conte de la Caputxeta vol defensar-se.
Justifica que la seva espècie, a diferència de la humana, és depredadora per instint.
S’alimenta d’herbívors, malalts o febles, per mantenir l’equilibri de l’ecosistema.
Només maten per alimentar-se.
Cap. 2
Va haver de fugir de la bandada per voler la femella del cap.
Es topa amb la Caputxeta quan busca menjar.
Ja la coneixia. Era un cavallot i estava sonada.
Cap. 3
Compara la mortaldat causada pels homes i els gossos.
Mentre reposa s’adona de la presència de la noia.
Sabia d’on venia i cap on anava.
L’ataca perquè encara té més gana.
Cap. 4
Sent sentiments.
Furta les mandonguilles.
Corre la brama.
L’endemà s’inicia la cacera.
Per confusió, maten el cap de la bandada.
Retorna amb el grup i en pren el control.
També podeu comprovar si vau resumir bé ahir la història del conte.
Bon cap de setmana!!
La zebra
La zebra sent un renill. El pànic la dominava tant que ni havia vist que molt a prop hi havia una congènere. Es mou en la seva direcció per demanar-li auxili, sense esma. Però quina ajuda pot oferir-li una zebra vella, coixa i guenya, que també ha vist la lleona, fuig tan de pressa com pot, que no és gaire.
Durant uns moments, sota la capa del sol, en tota la immensa extensió de la sabana, per a la zebra no existeix res més que ella i la zebra coixa, guenya i vella. Corren en paral·lel. Tots dos animals es freguen la pell dels flancs. La zebra avança la zebra vella. La supera. Un moment després, el soroll rítmic de les vuit potes és interromput per un esclat de fúria. La zebra no mira enrere. No ho veu. Ho sent: la zebra coixa ha caigut, abatuda, i la lleona li clava les mandíbules al coll.
Extret del llibre d’Albert Sánchez Piñol (2008): Tretze tristos tràngols. Barcelona, ed. La Campana
- Si voleu saber sobre l’autor del fragment, podeu clicar el nom.
- Escriviu un comentari apuntant una errada i el perquè.
Com vaig fer el resum?
1r) Vaig fer l’esquema per no oblidar-me de cap idea principal i per triar la informació secundària imprescindible.
Adéu-siau i gràcies!
1. Solà finalitza la col·laboració periodística.
1.1. Balanç d’aquesta col·laboració: en 36 anys , 1050 articles setmanals
1.2. Compara la dedicació diària d’Espinàs
1.2.1. Perquè és periodista
1.2.2. Tenen més facilitat d’escriure
1.3. Ell se li feia difícil escriure l’article setmanal
1.3.1. Li ha suposat força temps de dedicació
2. Valora el que li ha comportat.
2.1. Els avantatges:
2.1.1. Aprendre a escriure
2.1.2. Estar pendents de les novetats lingüístiques i dels col·legues
2.1.3. Qüestionar-se de les solucions (massa puristes o pragmàtiques)
2.1.4. Seguir l’actualitat de la societat catalana
2.2. Les conclusions:
2.2.1. Si una llengua no es practica no té futur.
2.2.2. És el reflex d’un poble
2.2.2.1. Per tant no té futur si els parlant tampoc no la poden exercici lliurement.
2.3. Agraeix la resposta del públic.
2.3.1. Ja que dóna sentit a aquesta tasca.
3. Defensa el relleu generacional
3.1. S’ha de donar pas a la joventut
3.1.1. Tenen més energia
3.1.2. Tenen més bona formació
3.1.3. No estan influïts per la tradició
3.2. Alguns ja han demostrat la vàlua i mantenen la pervivència de la llengua amb les seves investigacions.
3.3. Cada generació aporta un nou enfocament teòric.
3.4. Aquest relleu és signe de progrés.
3.5. Comparteix l’opinió d’Iu Forn
3.5.1. ningú és imprescindible
3.5.1.1. la vida continua
3.5.1.1.1. malgrat que els polítics i els mitjans de comunicació ens apressin.
4. Conclou
4.1. Anima el públic
4.1.1. a ser fidels dels mitjans de comunicació en català
4.1.2. a seguir els consells lingüístics
4.2. S’acomiada
2n) Vaig anar unint cada idea mirant de fer servir els recursos de cohesió.
Adéu-siau i gràcies!
Joan Solà escriu el darrer article primer fent un balanç de la seva col·laboració periodística. Després valora el que li ha comportat: d’entrada, ha hagut d’estar pendent tant de les novetats lingüístiques com de la societat catalana perquè arriba a la conclusió que una llengua no perviu si no és un instrument de comunicació ni si els seus parlants la poden usar lliurement; finalment, agraeix la bona resposta dels lectors. Defensa el relleu generacional per diferents motius: perquè la joventut està ben preparada, aporta un punt de vista diferent i perquè, inexorablement, és un signe de progrés. Finalment, conclou animant els lectors a seguir apostant per mitjans de comunicació en català, a seguir els consells lingüístics els seu successor i , evidentment, li agraeix el seu suport. (127 paraules)
3r) Finalment, hi vaig aplicar la pauta de revisió.
Adéu-siau i gràcies!
Joan Solà escriu el darrer article primer fent un balanç de la seva col·laboració periodística. Després valora el que li ha comportat. Defensa el relleu generacional per diferents motius: perquè la joventut està ben preparada, aporta un punt de vista diferent i perquè, inexorablement, és un signe de progrés. Finalment, conclou animant els lectors a seguir apostant per mitjans de comunicació en català, a interessar-se pels consells lingüístics i , evidentment, li agraeix el seu suport. (76 paraules)
Quadern de bitàcola 